Castellano
← El diari del Refugi

Joc i criança

Què és el joc lliure i com podem acompanyar-lo?

Jenny Silvente ·

A vegades, acompanyar el joc no vol dir proposar més coses, sinó deixar una mica més d’espai. Ser-hi, mirar i confiar que cada infant trobarà la seva manera de començar.

Racó de joc simbòlic d’El Recer amb teles, nines i materials de fusta
Un racó de joc simbòlic a El Recer, Polinyà.

Un joc que neix de dins

Una tela pot ser una capa, una casa o el llit d’una nina. Un cistell pot omplir-se, buidar-se i tornar a començar. Potser, als ulls de l’adult, sembla que no passa gaire cosa. Però és l’infant qui està decidint què vol fer, amb què i durant quanta estona.

Quan parlem de joc lliure, ens referim a aquest joc que no té un resultat fixat per l’adult ni una seqüència que cal seguir. L’infant pot explorar, repetir, imaginar, canviar de direcció o aturar-se. No hi ha una manera correcta de fer servir cada material, sempre que en cuidem les persones i l’espai.

I nosaltres, els adults, on ens posem?

No dirigir el joc no vol dir desaparèixer. A El Refugi proposem una presència propera i disponible: un adult que observa, que pot respondre a una mirada o a una petició, i que sosté els límits necessaris sense haver de convertir-se en el motor de tot el que passa.

Si un infant ens convida a jugar, podem entrar-hi. Si està concentrat, podem donar-li temps. Abans de suggerir una idea, podem preguntar-nos: m’està demanant ajuda o soc jo qui necessita omplir aquest moment?

Acompanyar també pot ser seure a prop i no tenir pressa perquè passi res concret.

Preparar l’espai, no el resultat

El joc lliure no necessita un espai ple de coses. A nosaltres ens interessa oferir materials accessibles, cuidats i oberts a diferents usos: peces de fusta, teles, recipients i elements per construir o fer joc simbòlic. També espai per moure’s i un ambient on no tot reclami atenció alhora.

La tria dels materials ha de tenir en compte l’edat i el moment de cada infant. La llibertat conviu amb la seguretat i amb uns límits clars: no fer mal, respectar el joc dels altres i tenir cura d’allò que compartim.

Donar temps a l’arribada

Hi ha infants que entren i es posen a jugar de seguida. D’altres necessiten quedar-se a prop del seu adult, mirar el jardí o recórrer l’espai abans de tocar res. A El Recer no volem accelerar aquesta entrada.

Observar també pot formar part de l’arribada. Podem oferir proximitat sense insistir que participin ni comparar-los amb qui ja ha començat. Cadascú necessita trobar el seu lloc.

Quatre gestos per provar

  • Deixa un petit marge abans d’intervenir. Mira què està intentant fer abans d’oferir una solució.
  • Segueix la seva invitació. No cal convertir cada moment en una pregunta, una explicació o una proposta.
  • Cuida el temps i l’atenció. Guarda el mòbil i busca una estona en què no calgui córrer cap a la següent activitat.
  • Posa límits amb calma. Ser disponible també és intervenir quan cal protegir algú o algun material.

Viure el joc lliure a Polinyà

El Recer de Joc d’El Refugi és un espai interior amb jardí on els infants venen acompanyats de la seva família. No hi trobareu activitats dirigides que tothom hagi de seguir: hi ha ambients i materials per explorar al propi ritme.

Cal reservar perquè les places són limitades i volem preservar la calma. A la pàgina d’El Recer podeu consultar l’aportació voluntària, les indicacions i les sessions disponibles. Som a l’avinguda de Sabadell, 5, a Polinyà.

La invitació és senzilla: venir sense haver d’aconseguir res. Donar-nos una estona per estar, jugar i compartir.

Jenny Silvente

Jenny Silvente
Mestra i impulsora d’El Refugi. Acompanyament del joc, la criança i la vida en comunitat.